Hi ha el poema com hi ha la solitud.
El que dius sobre el món, les comparances
que un moment tens
com a certes, els mots amb la ressaga
d'herència subreptícia, i el sentiment
precari entre la nit
d'un despertar minúscul.
IV
...I la paraula ens mena molt a dins
massa a dins de nosaltres
fins fer-nos estrangers
a casa nostra.
Ivan Brull
Cantaments
Onada Edicions, 2010
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Bona primavera. Amb poesia sempre.
La poesia, el poeta, com a vehicle, per això esdevenim estrangers a casa nostra.
No ho entenc gaire això que les paraula ens faci estrangers a casa nostra, per més endins que ens meni!
Bon vespre, Jesús.
La paraula, és tan difícil entendre la seua essència!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada