 |
| (Imatge pròpia) |
El sis de març de
mil nou-cents vuitanta,
plegats, i sense
esment, insectes de l’incert,
calàrem foc al
fruiterar dels núvols.
Caigué la fruita
viva sobre l’herba.
El freu, de sobte,
se sembrà de plomes.
Les ones
s’esponjaren amb l’embat del creixent
i s’inflaren les
sines de la duna.
Tota la fruita vingué
a la meva falda.
Guaita’m dreçada a
l’hort de la quimera.
Collita sóc, sense
orri ni graner,
i un sol nocturn
m’ha acolorit les galtes.
I tu —que lluny!—
esborres rastre i fulles
que fan camí fins al
sorral on grana
el desconcert amb
averany de festa.
Maria Mercè Marçal
Sal oberta
Edicions 62, 1993
Poema aportat per Mercè Lloret i Llopis. Ací, al seu blog, podeu llegir un bon comentari del poema.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Moltes gràcies Jesús per publicar aquest poema de Maria Mercè Marçal en aquest apartat que dediques als poemes amb data. Reconec que com més el llig més m'agrada. És preciosissim.Una abraçada
Els poemes de la M. Mercè sempre són agradables de llegir...Aquest és molt bonic. Amb aquest sol nocturn que li acoloreix les galtes...
Bon vespre, Jesús.
Gran, molt gran Maria-Mercè Marçal!
Gràcies pels comentaris.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada