(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
hi ha talls de ganivet que porten les onades.
Quan hi descanso els ulls no sóc enlloc,
ni dins del mar ni fora, ni les mans no em sento;
ni desig ni evasió, només un son lleuger
pautat de tecles sincopades.
Marxo de mi però no veig on sóc.
5 han deixat la seua empremta:
Segur que el mar la engolida per uns moments, perquè faci companyia a les sirenes...
Un petó per l'Olga i un per tu, Jesús.
Potser el comentaré all meu bloc.
Ones acariciants, com dits que escriuen poemes: moltes gràcies, Jesús i companyia.
Gràcies a vosaltres per passar pel blog.
I gràcies a tu, Olga, per la teua poesia: un regal.
Salut i poesia!
Ja l'he penjat aquí.
Publica un comentari a l'entrada