 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
com hi ha un vers trencat que no em pertany,
un ritme que no acobla, una síl·laba
que sempre és misteri.
Un cor
que les llunes amaguen, una mirada ignota
que l'espill no sap retornar-me, un sol debolit.
Un viarany que els meus peus destrossa,
un rai que en rierol s'embarranca,
aquest udol que els llops reconeixen.
Un silenci.
Ramon Guillem
Terra d'aigua
Edicions 62, 1993
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
m'acabes de descobrir un poeta per a mi desconegut, i a partir d'ara, de referència.
gràcies.
Francesc, Ramon Guillem és prou conegut per aquestes terres del sud. Un molt bon poeta, molt recomanable. Si pots busca alguna cosa més d'ell.
Salut i poesia!
Sempre hi ha un silenci que l'udol dels llops no pot trencar...
Bona vesprada, Jesús.
Publica un comentari a l'entrada