EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 8 d’octubre del 2014

AÈRIA

(Imatge pròpia)
Com el voltor, descric cercles:
és la meua subtil estratègia.
I des de dalt m'hi acoste
-astut-
planant sobre la presa.

Rode, gire, tombe
i em revolte...

I quan la tinc bens situada,
em deixe caure ràpid
sobre la carronya del poema.

Antoni Defez
Metralla esparsa
Ed. Bromera, 2014
Més sobre l'autor, ací i ací

4 han deixat la seua empremta:

manuel roig abad ha dit...

M'agrada molt com escriu este home. He tingut la sort de llegir "Metralla esparsa" i em sembla un llibre increïble. Del millor que he llegit en molt de temps. M'alegra que hages penjat este poema. Moltes gràcies.

Helena Bonals ha dit...

El contrast entre el que és la carronya i el que vol ser un poema és molt ben trobat.

M. Roser ha dit...

No m'acaba d'agradar això de comparar un poema amb la carronya, em sembla una relació poc afortunada. Ja sé que vol ser una metàfora, però...
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

Carronya o poema, tan s'hi val: acció poètica!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada