EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 11 d’octubre de 2014

ENMIG...


(Poema propi sobre fotografia pròpia)

5 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Els moments de silenci són els millors moments pel que tu dius.

M. Roser ha dit...

Que esperi la veu, perquè el silenci no es mereix que el trenquin...
Bon vespre.

Olga Xirinacs ha dit...

Molt profund, aquest pensament, i preciosa la fotografia.

Igor Kutuzov ha dit...

I aquest "encara" queda en un pla de misteri. I queda molt realçat!
El meu coco comença a pensar: encara d'amor, encara de mort, encara de vida, de seguir endevant... I la paraula multiplica els significats.

Calpurni ha dit...

Gràcies a tots per aquestes boniques paraules.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada