 |
| (Imatge pròpia) |
a un oasi amb paraules justes
on el vent suau despertés els plecs de l'aigua
i fos la veu record d'un eco modulat
només per a dormir l'estona necessària?
Això, ja ho saps, és més que una demanda
perquè l'oasi pres com un llenguatge
és bon motiu per al final d'un poema
però també d'un amor massa loquaç
Isabel Robles
L'espiral
La Forest d'Arana, 1994
Més sobre l'autora, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada