EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 19 d’octubre de 2014

LLAVORS, NO VOLDRIES...

(Imatge pròpia)
Llavors, no voldries venir amb mi
a un oasi amb paraules justes
on el vent suau despertés els plecs de l'aigua
i fos la veu record d'un eco modulat
només per a dormir l'estona necessària?
Això, ja ho saps, és més que una demanda
perquè l'oasi pres com un llenguatge
és bon motiu per al final d'un poema
però també d'un amor massa loquaç


Isabel Robles
L'espiral
La Forest d'Arana, 1994
Més sobre l'autora, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada