 |
| (Imatge pròpia) |
és la meua subtil estratègia.
I des de dalt m'hi acoste
-astut-
planant sobre la presa.
Rode, gire, tombe
i em revolte...
I quan la tinc bens situada,
em deixe caure ràpid
sobre la carronya del poema.
Antoni Defez
Metralla esparsa
Ed. Bromera, 2014
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
M'agrada molt com escriu este home. He tingut la sort de llegir "Metralla esparsa" i em sembla un llibre increïble. Del millor que he llegit en molt de temps. M'alegra que hages penjat este poema. Moltes gràcies.
El contrast entre el que és la carronya i el que vol ser un poema és molt ben trobat.
No m'acaba d'agradar això de comparar un poema amb la carronya, em sembla una relació poc afortunada. Ja sé que vol ser una metàfora, però...
Bona vesprada, Jesús.
Carronya o poema, tan s'hi val: acció poètica!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada