 |
| (Imatge pròpia) |
L'insomni és el blanc de la paret
que projecta la plaça on creuen ziga-zagues.
El dolor torna
quan decauen les hores extraviades.
L'heura enfosquida per la nit s'enfila
fins a l'ofec de tant fort com m'estreny.
Vinyet Panyella
Taller Cézanne
Ed. La garúa, 2007
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Està molt bé la metàfora de l'heura, perquè com el dolor, m'entra s'enfila, va ofegant...
Petonets, Jesús.
I com ofega!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada