 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
D’aquest
petroli nostre
que brolla al
desert
podíem fer
punyals amb espurnes de foc.
Però els
nobles xerifs de Quraish,
els xeics dels
àrabs,
no
s'avergonyiren perquè es gastàs
en cames de
bagasses.
Nizar Kabbani.
Ja no dormen els
nens la son al Gulistan
de les valls primigènies,
les taulelles caldes
amb vidre morós
de la ciutat del pecat suren immenses
a la boira infidel
que mor a Ur.
Una set espellegada els empolsega la gola
amb versos del
Llibre sagnant pels tigres
del sauló i les onades de la glera.
Un vent malenconiós
hi revela profecies,
i la mà del captaire refusa els escorcolls
de La Gran Festa:
ulls desventrats com pinyols
de dàtils i cintures delmades com botons de
suro,
sexes nus oberts al
sopar dels voltors
que a
l'ombra de les nyifes esdentegades
s'hi conviden, i
mans, pertot mans destarifades
que a degotall es beuen el cant del muetzí.
Pere
Bessó
La
Forest d’Arana, 1995
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
En efecte, malenconiós és el vent que porta sinistres profecies arribades de l'Orient Mitjà: els cossos seran destruïts perquè aquell déu polsegós així ho disposa.
Quan tots hauríem de fer un esforç per entendre'ns millor,
sembla que el món camina a l'inrevés i el pas dels dies ens deixa unes imatges esfereïdores...
Bon vespre, Jesús.
Teniu raó, no entenc com un valor tan necessari per als grups socials com la pau no és la drecera de vida dels habitants d'aquest món tan imperfecte.
Gràcies pels comentaris.
Salut ipoesia!
Publica un comentari a l'entrada