(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
S'ESQUERDA i finalment es trenca el plat que em conté, el plat on em recullo cada nit, el plat que sóc, el plat on dono a menjar el que sóc. S'esquerda i finalment es trenca la paraula plat, que contenia la paraula jo, que contenia la paraula tu (mira quin escampall de lletres, com si també s'hagués trencat el diccionari). Tinc la certesa que sóc morta molt abans de contemplar el cos estès a terra. Qui m'ha deixat relliscar d'entre les seves mans, com una safata de porcellana ensabonada? Morir-se així com s'esmicola un plat. I contemplar l'ànima, càlida com sopa, sobre les rajoles que callen.
Llibre dels minuts
Ed. Columna, 2006
Més sobre l'autora, ací
[Ací podeu escoltar el poema dit per l'autora]
[Ací podeu escoltar una versió del poema cantada per HdeAda]
3 han deixat la seua empremta:
Pobre ànima tirada per terra, espero que ningú la trepitgi...
Bon vespre, Jesús.
Salutacions de tardor, aquesta estació que espero que et porti almenys una alegria serena.
Les ànimes són molt fràgils, M. Roser. Com ben dius, cal protegir-les.
M'alegre de la teua tornada a la xarxa, Olga. Esperàvem els teus escrits.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada