(Porto Ciesenaticho. Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La dolça
i alhora perplexa harmonia
d'aquesta
vesprada de setembre, sis,
de 1502,
on esmoles la ploma geomètrica
per a
constatar que, a les tres de la vesprada,
arribes
a Porto Ciesenaticho.
Viatgeres
i colpides per la pols de la Romanya,
les
albardes es tenyeixen de pols, discreta i nua,
que
t'acompanyarà. Seuries ací, com sóc jo ara,
a
l'ombra d'una olivera llavors novençana?
La terra
de tan llaurada emmudeix:
no som
al setembre. Tampoc al 1502.
Algú em
crida i no el sent. Setembre, sis.
La part del centaure
Edicions Brosquil, 2003
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada