EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 23 de setembre de 2015

MINUT 41

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
S'ESQUERDA i finalment es trenca el plat que em conté, el plat on em recullo cada nit, el plat que sóc, el plat on dono a menjar el que sóc. S'esquerda i finalment es trenca la paraula plat, que contenia la paraula jo, que contenia la paraula tu (mira quin escampall de lletres, com si també s'hagués trencat el diccionari). Tinc la certesa que sóc morta molt abans de contemplar el cos estès a terra. Qui m'ha deixat relliscar d'entre les seves mans, com una safata de porcellana ensabonada? Morir-se així com s'esmicola un plat. I contemplar l'ànima, càlida com sopa, sobre les rajoles que callen.

Gemma Gorga
Llibre dels minuts
Ed. Columna, 2006
Més sobre l'autora, ací


[Ací podeu escoltar el poema dit per l'autora]
[Ací podeu escoltar una versió  del poema cantada per HdeAda]

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Pobre ànima tirada per terra, espero que ningú la trepitgi...
Bon vespre, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Salutacions de tardor, aquesta estació que espero que et porti almenys una alegria serena.

Calpurni ha dit...

Les ànimes són molt fràgils, M. Roser. Com ben dius, cal protegir-les.
M'alegre de la teua tornada a la xarxa, Olga. Esperàvem els teus escrits.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada