EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 22 de novembre de 2015

CANÇÓ TENDRA D'HOSPITAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enmig la pluja de bales
la rosa al pit et florí,
la rosa que et va encaixar
el fusell de l'enemic,
la rosa que es concretava
en estrela de cinc pics.
Tu pots lluir la ferida
que és una rosa d'abril.

La llibertat clamadissa
et vol robar l'enemic,
la llibertat ja madura
que a l'home dóna sentit,
la llibertat prenys de vida
com un somriure pueril.
Tu pots lluir la fecunda
llibertat que t'has collit.

Finarà la guerra innoble;
tu hauràs estat ferit.
Envejat pels camarades
seràs l'orgull dels teus fills.

La impura cendra enemiga
serà com un record gris,
i lluiràs la penyora
del teu i el nostre destí.



Carles Salvador
Elogi de la vagància i una cua, 1937

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No se si és un orgull pels fills que hagin ferit el pare en una guerra...No hi ha mai guanyadors, tots són perdedors!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

No és un orgull, no, M. Roser. Tampoc la guerra ha de crear orgulls.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada