EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 5 de novembre de 2015

DOGMA DE FE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Pocs perfums queden entre els dits 
tan obstinats com la nostàlgia 
del cos clivellat, rabejat 
amb la carícia urgent del dia, 
un prec per la immortalitat 
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres, 
una bufetada als crepuscles... 
I en canvi és crit de la nostàlgia, 
una tornada enrere, enlloc, 
una incapacitat, una ànsia 
de revoltar sense esma el temps, 
el desconcert al gest incrèdul 
que queda en ensumar cadàvers.

Manel Marí
Deshàbitat
Editorial 3 i 4, 2004
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Per a mi la nostàlgia és sempre positiva... Retornar al passat per reviure els bons moments, dels dolents, la memòria, tan selectiva ella, ja s'encarrega desborrar-los!
Petonets, Jesús.

Calpurni ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada