EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 16 de novembre de 2015

[RESSEGUIR AMB DELICADESA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Resseguir amb delicadesa
el traç que deixa el teu caminar.
Ser la línia infinita
                     que pacientment
s’encamina per carrers i costeres
fins que troba la teua finitud
i espera esfondrar-se
en la llum que t’abraça.
I descobrir el teu cos,
exacte i enigmàtic com la vida.
I assaborir la teua mirada,
indesxifrable com l’escriptura dels ibers.
I no gosar tocar-te:
                                 desmuntaria
estrepitosament tota la teua geometria.


del meu poemari Inventari de fragilitats
Guanyador del XVIIIé premi de poesia "Jaume Bru i Vidal" de Sagunt

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Quin final més delicat!

Olga Xirinacs ha dit...

Enigmàtic el cos ho serà sempre, estimat, fins al punt que, com diu Pavese: 'vindrà la mort i tindrà els teus ulls'.
Salut sempre.

M. Roser ha dit...

No sempre és fàcil resseguir el caminar, només a la sorra podem veure-hi les petjades...
Petonets, Jesús.

Calpurni ha dit...

Gràcies, Helena.
Gràcies, Olga. Salut sempre, sí.
Gràcies M. Roser. Les petjades que ja no tornaran.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada