COM UN ÀNGEL IRAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El sol s'ha enterrat en la Serra,  
mort i colgat a mitjan cos.  
Sols un bedoll nada en la llum  
i el lladruc perdut d'un gos.  
I l'ombra de totes les coses 
va resultant que és veritat. 

I en la mossa d'un crepuscle 
van perdent-se les meues mans: 
palpe, cada instant més suau, 
l'oculta farsa de la pau. 
Vigilate et orate, diu 
Jesús, la Nit de l'Olivar. 

¿On són ara els qui van alçar-se 
corn els déus? Perquè ja no hi són. 
Tremen al bedoll negres llàgrimes, 
roda una estrela, dorm un ca. 
Es fon el bronze de la glòria 
en l'ombra que porta la nit. 

Mes vet ací les falses morts, 
les serps daurades de la pau, 
ombres entre l'ombra confoses, 
llana suau al teu capçal. 
¡Alça't, fill, com un àngel irat, 
trenca la pau i entra en la lluita!

Xosé María Díaz Castro

Nimbes

Edicions de la guerra, 1977

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Vicent Berenguer]

0 sol na Corda està enterrado, / morto e enterrado hastra a metà. / Nadan na lus somente un budio / e o ladro perdido dun can. / A sombra de tódalas cousas / vai resultando que é verdà. // E no oco do lusquefusque / vanse perdendo as minas maus: / apalpo, cadora máis donda, / a oculta mentira da paz. / Vigilate et orate — dixo / Xesús, na Noite do Olivar. // ¿Onde foron os que se erguían / coma deuses? Xa non estàn. / Treman no budio escuro bágoas, / rola unha estrela, dorme o can. / Derrétense os bronces da gloria  / nas sombras da noite que cai. // Pro estàn eí as falsas mortas, / as serpes douradas da paz, / sombras na sombra confundidas, / donda là no teu cabezal. / ¡Erte, fillo, coma anxo airado, / rompe a paz, e ponte a loitar!