EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 16 de març del 2016

NUS DE FEBRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Nus de febre, 
sang d'estiu,
límits de tots 
els llavis somorts. 
Mossos salvatges 
de les llàgrimes infantades, 
treva de riures aguts 
en la follia de les cambres. 
Mans de la neu, 
papers muts del conjur, 
de l'oblit d'óssos metàl·lics. 
Velams desarmats, foc a la 
vall salnitrada. 
Automòbil engarjolat, 
fang inflat d'una bruta 
innocència. Vitralls entelats 
del riure afilat de la cicatriu. 
Filla morta, mortalles esquives 
de la mampara tova. 
Febre deslligada, cavalls 
del fum, estol grotesc 
d'una agonia. 
Puc lloar l'hora en què 
un déu desconegut, en el platet 
d'una balança freda, m'apropa 
el Fluimucil Oral.


Josep Igual
Closed for sale
La Forest d'Arana, 1994
Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada