EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 5 de març del 2016

[EN UNA VIDRIOLA BUIDA...]

   
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 En una vidriola buida s'amaga tot el tresor de la vida, que no és res més que el vent quiet. I si sota un llit s'esmola el concert del fred, el fals crit del silenci, la pols i l'oceà és somni.
     Amb la música d'una nit no es fa tot.

Vicent Nàcher
Primavera de cartons
Ed. Germania, 1994
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Tot el tresor de la vida es fa amb la música de moltes nits...No coneixia la paraula vidriola, m'agrada!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Vidriola és una paraula ben bonica, com guardiola. Molt encertada la imatge de l'autor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada