EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 13 de març del 2016

UNGLES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La ciutat;
només la teua mirada
arrapant-la
amb feréstega rebel·lia.
Escoltant el dolent
tecleig dels sobreviure
a un temps on les impotències
s'engulen
el goig dels somnis. 


Maria Carme Arnau Orts
Clissar les hores
Ed. 7 i mig, 1998
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A mi em costaria somniar en una ciutat gran, als pobles el silenci t'ho posa més fàcil...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Somniar en qualsevol lloc. Semp`re somniar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada