EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 18 de maig del 2016

[TOTS AQUESTS GESTOS,...]

(Imatge presa d'ací)
Tots aquests gestos, somriures, 
petits signes dels esdeveniments, 
seran breus intents d'incertesa 
quan els anys ens desperten, de sobte, 
d'aquestes hores de lleugera migdiada. 

Ens aixecarem amb la tendresa 
dels pensaments ben proveïts de follia 
i ens netejarem el rostre amb l'aigua freda 
de la sínia on s'aturen les sèquies. 

Amb els ulls plens de llum i terra 
el temps en sa maduresa ens tornarà 
orbs els sentits, la raó, la pensa, 
i tots aquests gestos, somriures, 
petits signes dels esdeveniments, 
aigua avall s'esmunyiran pels rierols 
com cendra del viure en capses de vidre. 
Navegarem amb la pols d'un calfred 
on visqué el goig dels somriures.

Antoni Gómez i Giménez
Laura
Ed.3i4, 1992
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Amb els anys la passió passa a ser tendresa...Però no perdem pas els somriures!!!
Bon vespre, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Íntuïció del poeta, que no pot saber encara que és cert que, amb els anys, es despertarà de sobte en la incertesa.

Calpurni ha dit...

I la incertesa farà el seu camí al llarg de la vida.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada