CAMBRA

(Antoni Tàpies. Gran cadira, 1989. Fundació Antoni Tàpies)

    Si un dia no llunyà canvio de casa 
recordaré aquestes cambres 
on he viscut dos anys, 
on sol i acompanyat he fet la meua feina 
i he vibrat d'amor.
        Recordaré el racó on ens abraçàvem. 
El terra, blanc i negre, 
per on hem rodolat 
com jugant als escacs. 
I la gran cadira, on meditava esperant. 
El balancí on t'he vist tremolar. 
La taula on tant he llegit i menjat.
        Aquesta cambra és ja ben meua,  
té trossos del passat. 
Ho recordaré, ho sé.  
I recordar la cambra serà recordar-nos.

Rafael Ventura Melià

Senyals de vida

Ed. Fuentearnera, 1980

Més sobre l'autor, ací