EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 25 de maig de 2016

LA CORDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Per què la dèria insidiosa 
de tibar la corda que estreny 
el nus que estreny el fermall 
que estreny la voluntat dels pobles? 
Per què el quitrà en la llum blanca 
que reporta històries de futur 
entre branques d'olivera? 

El compàs dels estats imperialistes 
clava el fibló de l'agulla 
sobre el clarell de les nacions 
(la quadratura del seu cercle).

Manel Pitarch
Primavera entre les runes
Edicions 96, 2016
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No convé tensar massa la corda, que arriba un moment que es trenca...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Si estreny la voluntat d'un poble, millor que es trenque.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada