EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 13 de març del 2017

ANTIC DISC

(Imatge pròpia)
ANTIC DISC

Recorda el temps ara
dels que creus van ser
dies feliços,
perquè potser ho eren realment.
En el teu opac mirar l'horitzó
no sabies que tot se t‘era dat,
joventut i distància
per vagar sense pressa
i potser trobar a faltar altres dies.
Si deixares escapar aquelles hores,
així et menyspreaves,
pròdig de tu mateix.
Aquesta música, ara,
et certifica que la vida
fou sempre una poc menys
del que pogué ser,
però que després és molt més
del que semblava.


César Simón
Extravío
Ediciones Hiperión, S.L., 1991
Més sobre l'autor, ací i ací
[Traducció del castellà feta per mi]

3 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

A mesura que passa el temps canvia la nostra mirada, el nostre punt de vista sobre nosaltres, la nostra vida.

M. Roser ha dit...

Diuen "qualquier tiempo pasado fue mejor"...Penso que hi va haver de tot, coses millors i moltes de pitjors!
Quina gràcia aquest tocadiscos o gramola, si
n'ha sentit de tonades, el recordo molt bé!
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

El pas del temps, inevitable...
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada