EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dimarts, 28 de febrer de 2017

[D'AQUESTA MANERA ENS TROBEM...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
D'aquesta manera ens trobem. 
Nus de bandera i uniforme, 
sobre mar incommensurable. 
Al ras, sobre doble fil tallant 
d'instint i paraula, 
arma i moneda 
rodolant sobre senda de calendari 
fins cascada final, 
en esvoranc d'incertesa. 
Sense cobertura de sinagoga. 
En volta celest, 
davant text infinit i dinastia de saba. 
En creu i cruïlla d'esclat. 
En prosa sense solc. 
El sarment d'inicis. 
En catàleg de forces. 
En prolongació. 
En continuïtat. 
En trajectòria sense murada. 
En topografia desplegada.
En la palestra vital: la de la llibertat.


Pere Font
Ocells ferits
Ed. Perifèrics, 2000
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Bé, de bandera ja en tenim, el què passa és que no ens la deixen lluir...Però el seu estel sempre ens guiarà!!!
Bona nit Jesús.

Calpurni ha dit...

Arribarà el moment, de segur.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada