 |
| (Imatge presa d'ací) |
A Pedro Gadea
Has enganxat la gavarra amb la grua i la deixes caure solta sobre l'aigua
amb la càrrega de bales de paper
destinades a Madrid, a la Casa
de la Moneda. El remolcador
eixiria a per ella amb els dos hòmens
que l'havien de conduir al port.
Un d'ells, amic teu, i amic meu, m'ho conta,
pare, el dia del teu enterrament.
Avui el llevant ha trencat les amarres
i les barques es sotmeten al vent,
les ones envesteixen la gavarra
que transporta les restes de les últimes
paraules : pailabot, xarxa, babor,
salobre, port, rastrell, arrastre, nansa...
les veig sotsobrar damunt la coberta,
agarrar-se als caps fràgils dels records
i detindre per uns moments la força
de l'aigua contra les últimes cordes.
Teresa Pascual
11 poemes
Aula de Poesia, Facultat de Filologia, Universitat de València, 2009
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
En algunes situacions, la vida ens porta records amables i d'altres no tant...Trobo que aquest és el moment adequat per aferra-nos als bons!
Bon vespre, Jesús.
El records tristos no deixen de ser records però fan mal. Com ben dius cal aferrer-se als bons.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada