 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
en sonets clars i amables, el temps dictant-me imatges.
Recordava de sobte paraules oblidades
que al meu frec renaixien i esdevenien cant.
I quan siguen passat unes mans que ara escriuen
uns versos i una gola que ara els diu en veu baixa
i la rosa que olore en vas de vidre amb aigua
i aquest so de Beethoven que em du el baf de l'estiu,
¿cremarà el mateix sol les mateixes hortènsies?
¿hi haurà sense els meus ulls un sol i unes hortènsies?
¿mai no tornaré a veure les palmeres que esguarde?
¿han de morir amb mi? Qui sap. Contemple l'hort,
vigorós, amb sossec. I res més no m'importa.
Nord enllà hi ha una casa on amara la pluja
la gran heura del pati i on un poeta escriu.
Gaspar Jaén i Urban
Nou poemes al voltant d'un jardí
Aula de poesia de la Facultat de Filologia, Universitat de València, 2006
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Que bonic, i és que un jardí és un lloc meravellós per escriure poemes i recitar-los fluixet, mentre olores les roses...
Petonets, Jesús.
Ben bonics, sí, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada