 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
En la foguera del desig
crepiten com una música
breu però intensa,
com un castell de focs artificials
que ens sorprèn en la nit
un ram de mentides,
un ram ofert amb una sinceritat
nua, apassionada, exaltada,
amb la qual s'han escrit
les millors pàgines de la literatura.
Ardent en la foguera del desig
confesse que he mentit;
encadenar-me al seu cos
encara no em sembla
prou penitència.
Manel Alonso i Català
Oblits, mentides i homenatges
Ed. 7 i mig, 1998
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Com es pot oferir un ram de mentides amb sinceritat? trobo que és una bona mica contradictori...
Bon vespre, Jesús.
Potser tingues raó, però elpoeta, ja sap, és lliure de fer el que vulga amb la seua poesia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada