(Imatge pròpia) |
A Mustafà Drideb
viatgem els dos junts i sense brúixola,
perquè la pobresa no permet
artefactes, i només els estels
pel desert indiquen l'insegur rumb,
entre onades d'arena i hores de seda.
busquem donzelles verges i fidels,
dones joves de fang i foc,
però també cerquern i desitgem
forts cossos d'argila i sal,
companys viatgers, amants furtius;
i una casa vora mar, on viure i morir
sentint-nos savis i sense possessions,
senyors només de llum i pau,
i proclamar la victòria incerta
d'una lluita mil·lenària.
El Araich, agost 1988
Caravana mar enllà
Ed. Germania, 1995
2 han deixat la seua empremta:
Quan ens trobem perduts pels deserts de la vida, mirem els estels, ells ens guiaran...
Bon vespre, Jesús.
El desert, sempre tan enigmàtic.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada