EMPREMTES

Un poema és l'espai insubstiuïble de les coses. RAMON RAMON

dilluns, 24 d’abril de 2017

[VIATGEM ELS DOS JUNTS...]

(Imatge pròpia)
                               A Mustafà Drideb 

viatgem els dos junts i sense brúixola, 
perquè la pobresa no permet 
artefactes, i només els estels 
pel desert indiquen l'insegur rumb, 
entre onades d'arena i hores de seda. 
busquem donzelles verges i fidels, 
dones joves de fang i foc, 
però també cerquern i desitgem 
forts cossos d'argila i sal, 
companys viatgers, amants furtius; 
i una casa vora mar, on viure i morir 
sentint-nos savis i sense possessions, 
senyors només de llum i pau, 
i proclamar la victòria incerta 
d'una lluita mil·lenària.
                       
                     El Araich, agost 1988


Antoni Matutano
Caravana mar enllà
Ed. Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quan ens trobem perduts pels deserts de la vida, mirem els estels, ells ens guiaran...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El desert, sempre tan enigmàtic.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada