EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

divendres, 5 de maig de 2017

ARETÉ

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Ella guarda un calcetí meu 
al seu armari, una prenda 
inútil que mereix el vell amor 
d'uns mesos d'hivern i d'almoina. 
Encara escoltaré la criatura 
que elles diuen pena per no
perdre'm la processó de l'oblit 
entre les coses que no volien ser-nos. 
Volia fugir i em vaig perdre  
endevinant aquell silenci de veus:  
no hi ha més tristesa que la que gastes  
i jo encara guarde l'altre calcetí.  
L'amor era un exiliat entre nosaltres,  
el vàrem foragitar com un jueu de la terra,  
i ara ens mira des del seu paradís, riu;  
nosaltres no érem sinó la seua creació,  
ho comprenia tot, i nosaltres respiràvem,  
mentrestant, i ens miràvem els ulls per a gaudir.

Salvador Iborra
Un llençol per embrutar
Viena Edicions, 2003
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Per recordar un amor, qualsevol cosa és bona, fins i tot un simple mitjó...
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

...O un amor, mateix.
Gràcies pel comentari.
Salut i posia!

Publica un comentari a l'entrada