ARETÉ

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

Ella guarda un calcetí meu 
al seu armari, una prenda 
inútil que mereix el vell amor 
d'uns mesos d'hivern i d'almoina. 
Encara escoltaré la criatura 
que elles diuen pena per no
perdre'm la processó de l'oblit 
entre les coses que no volien ser-nos. 
Volia fugir i em vaig perdre  
endevinant aquell silenci de veus:  
no hi ha més tristesa que la que gastes  
i jo encara guarde l'altre calcetí.  
L'amor era un exiliat entre nosaltres,  
el vàrem foragitar com un jueu de la terra,  
i ara ens mira des del seu paradís, riu;  
nosaltres no érem sinó la seua creació,  
ho comprenia tot, i nosaltres respiràvem,  
mentrestant, i ens miràvem els ulls per a gaudir.

Salvador Iborra

Un llençol per embrutar

Viena Edicions, 2003

Més sobre l'autor, ací