 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
M'estime les senderes solitàries,
transitades només per un silenci
que guaita
potser un diàleg intens,
potser una amistat o un amor,
sempre un secret per desvetllar.
Hi ha camins que s'acaben,
com hi ha camins que ens duen a altres.
Hi ha tants camins que es perden,
inacabables...!
Antoni Prats
La joia
Ed. Bromera, 2008
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'encanten aquests camins, jo també mi perdria enmig de la solitud...
Bon cap de setmana, Jesús.
Però no per sempre.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada