EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 23 de maig del 2017

ESCALPEL I METRÒNOM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Escalpel i metrònom
compartien silenci
al piano del pare,
en la meva infantesa.

Només ara, amb el temps,
en començo a sentir,
en començo a comprendre
les estranyes històries.

El temps tan ben tallat.

[Traducció de l'estonià feta per Jaume Subirana]
Doris Kareva
Aja kuju
Verb, 2005
Més sobre l'autora, ací


[Skalpell ja metronoom] // Skalpell ja metronoom / mu isa klaveril / enda vahel hoidsid vaikust, / kui ma olin laps. // Nüüd alles, aegamööda, / olen hakanud kuulma, / mõistma / nende kummalisi lugusid. // Imeõhukeseks ihuvad need aja.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser seria hora de deixar el silenci i fer resurgir les belles melodies , que devien desgranar les notes del piano...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Millor música que tallar, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i posia!

Publica un comentari a l'entrada