EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 1 de juny del 2017

VINGUTS DE FORA

(Fototeca.cat)
VINGUTS DE FORA 

Juzi va arribar aquí, 
de la llunyana Xina, 
travessant les muntanyes del Xinjiang, 
la vall de l'Amudarja. 

Vorejant la mar Càspia,  
defensant-se dels bandits i pagant peatges,  
aconseguí d'establir-se al Creixent Fèrtil  
on va trobar Daozi, company de viatge.  

De l'Orient vénen els regals dels mags.  
Juzi i Daozi de l'Orient arribaven  
per lluir esplendorosos, a la costa  
del Llevant ibèric i mediterrani.  

Tant hem d'agrair aquells esforços èpics  
quan viatjar no era tan senzill!  
Tant ens queda per fer, d'agraïment, encara!  
Que ens van trobar quan érem una Amèrica  
per fundar i conquerir. La roda de la història  
volteja en molts sentits.  

Juzi és un taronger, Daozi l'arròs.


Josep Ramon Aragó
Temps de ciutat i arbres
La Garúa llibres, 2008
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Mencanta la darrera frase, una metàfora esplèndida...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots han de ser benvinguts.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada