 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
DES DE PILATS
Diumenge, 11 de juny de 1939
La cambra quadrada de sostre alt
amaga al capdamunt una petita finestra,
esperança de qualsevol notícia.
No tenim llits ni condicions,
cada dia és un condol.
Arreplegats a terra com els cucs,
ens empassem les olors
del forat de la cambra
i de la brutícia antiga de les parets.
No tinc res de res,
tan sols la paraula i el pensament,
i això –creieu-me– fa molta nosa.
Raimond Aguiló
Les cartes marcades
Ed. Témenos. 2011
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Penso que si no tenim res, la paraula i el pensament sempre ens faran companyia...Un poema força pessimista!
Bon vespre, Jesús.
La presó, la guerra... no són part de l'optimisme. Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada