 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
A Josep Porcar.
Un poeta és un fantasma, un espectre que detecta mots en l’aire, un mecano d’oblits i records que, autònom, s’expandeix i crea... Però el fum i certs predicadors de la voràgine escampen la venjança blanca de la ignorància.
Inconscient i àngel, diu una llum invisible que no sap, ni la comprén. Diu la veu capaç de generar el món.
Cada matí s’endreça i perfuma; obre la primavera i sobre les fulles, de bat a bat, extrau l’essència d’unes paraules; després pinta tot l’amor que és capaç, per tu.
No complica la vida, ni la disfressa, ni capgira el vocabulari amb dissenys de combinatòria estrafolària. Se sap caduc.
Perceps la saba estranya que t’injecta?
Així el poeta escriu silencis marcits, flors impossibles, la pedra òrfena d’ombra, l’efusió d’un sol que s’esgota; com una sínia t’aboca, al cor, una aigua profunda, fresca. I te n’adones de l’íntima soledat del món amb què palesa la joia, la tristesa.
Per tu inventa focs petits, lleus vols, batecs per desfer els murs d’un riure buit... la incomunicació, tessel·la i carn al mosaic de la desesperança.
Un poeta no és tan sols un atribut o predicat... s’engronsa i creix pluja en la paraula.
Josep Lluís Abad i Bueno
L'amor
Edicions DosPuntZero, 2010
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
"Així el poeta escriu silencis marcits, flors impossibles" i "l’efusió d’un sol que s’esgota", són fragments que m'arriben especialment.
Trobo que aquest poeta que està reflectit en aquest poema és força complicat...Jo diria que ser poeta és molt més simple, és una actitud davant la vida que et far ser observador del teu entorn per després transmetre als altres cadascú amb les paraules que més li abelleixin, tot allò que
un consideri que pot aportar sensibilitat...
Bon cap de setmana, Jesús.
Quin escrit tan bell! Deu estar content Josep Porcar, que sembla que li l'ha inspirat.
Hi ha tantes possibilitat per a definir el poeta! Totes són vàlides.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada