 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
no hi ha més camí que el cel.
Jo no vull poemes morts
paisatges del record,
vull collir metàfores,
pouar dels núvols
lletres oblidades en l’aire.
Des del vidre de la finestra
vull sentir el pes
de l’oronella en els meus ulls,
el tacte en les mans que s’obrin buides.
Berna Blanch
Espiga
Editorial Meteora, 2009
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Llàstima que des d'aquesta finestra, no el veiem el cel...Però és possible que entri alguna oronella, per poder amanyagar!
Bon vespre, Jesús.
Hi ha d'altres finestres que entra la llum. Caldrà buscar-les.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada