(Imatge pròpia) |
devessall de gesmil sobre un llit de setembre,
àngel d'ulls clucs mentre arbores la bandera,
palmeres, pluja, sàlvia i espígol.
Sento anar-se'n la neu dels ulls
illa avall on ballen d'ànsia les barques,
xarxa de boira on em menjo l'enyorança
de besar-te.
2 han deixat la seua empremta:
Segur que a la Paqui (la barca) li agradaria poder resoldre aquesta enyorança, a l'ombra dels tarongers...
Bon vespre, Jesús.
De segur, M. Roser, de segur.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada