 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
muchacha interminable de carne y amargura;
juraría que un muerto detenido te anida
y te cruza la sangre y, en la sangre, anochece.
Porque eres silenciosa y no tienes ni madre
y tus pechos sólo sirven para hacerme llorar;
porque yo soy de sombra y de distancia, el viento
sobre tí deposita un aroma de hombre.
Grandes besos amargos se mueren en mi boca;
no nacen a tus labios, enemiga nocturna.
Ahora es de noche y sufro. Te escribo oscuramente
la rabia enamorada que me late en los brazos.
Antonio Gamoneda
Poemas
Universitat de les Illes Balears, 1996
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Pel poeta allò que podia haver estat i no va ser...Uns ulls que diuen molt!
Petonets.
Diuen que els ulls són la imatge de l'ànima.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada