EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 6 d’agost del 2017

L'HOME BO DE SODOMA

Açò és el que fa un poeta que canta o un cantant que és poeta:

L'HOME BO DE SODOMA

sovint et contemplaves com alguna escultura 
que el vent es berenava amb tempestes i sols 
damunt del cap tenies un corb la singladura 
d'altres vides finites que no tenien cura 
dels febles rossinyols 

la ciutat s'enlairava cap a núvols infames
i a l'horitzó dormia un fred crepuscular
tots els somnis vagaven pels carrers amb pijames 
plens de floretes tendres i de petites dames
de llum per desvirgar

tu miraves quiet el poema sens lluna
que tenies davant com un mar infinit
no hi cabien les ones rodes de la fortuna
del naufragi prenies aquella cara bruna
que fou teua una nit

mentre el món s'ensorrava i un incendi el fonia
se n'anaven les vides liqüefetes com l'or
s'empassava la terra la meua melodia
i jo cantava encara com si esperara el dia
amb tu sense cap por

des del fons de la terra la meua cendra exhala
l'actitud de romandre sobre una terra pura
que els meus sospirs es queden fent de suport de l'ala
dels somnis dels que volen pujar per una escala
fins aquella angostura

Iván Brull
Propietats medicinals (CD)
PiCap, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A mi m'agrada més pensar en el poeta que canta...Li regalaria un poema amb lluna!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Realment un poeta és sempre un poeta i si canta és un poc més poeta.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada