(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
SANTA
ROSA-1907
La casa és d’un altre segle
de quan li posaven el nom
i l’any,
dalt en la façana.
La casa és d’un altre segle
de quan li posaven el nom
i l’any,
dalt en la façana.
Santa
Rosa també és una tempesta
que en el meu país ve
5 dies abans o després del 30 d’agost
diuen
que en el meu país ve
5 dies abans o després del 30 d’agost
diuen
És el xoc de
l’aire primaveral amb el fred.
Tanta
aigua
féu crèixer verdet
en les parets
Hi ha esquerdes en el sòl
i d’aqueixes laceracions, a voltes
el fantasma que habita porta música
dels poetes ballant.
Vénen morts, vius
féu crèixer verdet
en les parets
Hi ha esquerdes en el sòl
i d’aqueixes laceracions, a voltes
el fantasma que habita porta música
dels poetes ballant.
Vénen morts, vius
provoquen
sorolls cada vegada que passen
ja no puc amb
les esquerdes, la pluja que trenca
una altra xapa del sostre.
Els fills es feren grans en aquesta casa
en ella cresqueren els llibres, els somnis, les pèrdues
una altra xapa del sostre.
Els fills es feren grans en aquesta casa
en ella cresqueren els llibres, els somnis, les pèrdues
ja és temps
els
comiats també poden ser
alegres.
Fa falta amor braços projectes
amor braços
fa falta amor braços
fa
falta
alegres.
Fa falta amor braços projectes
amor braços
fa falta amor braços
fa
falta
MARTA CWIELONG
[Poema traduït al català per PERE BESSÓ (publicat al mur del facebook de Pere Bessó el dia 21/3/2017)]
SANTA
ROSA-1907 // La cara es de otro siglo / de cuando le
ponían nombre / y el año, / arriba
en la fachada. / Santa Rosa
también es una tormenta / que en mi país viene / 5
días antes o después del 30 de agosto / dicen / Es el choque del
aire / primaveral con el frío. / Tanta agua / hizo
crecer verdín / en las paredes / Hay grietas en el piso / y
de esas laceraciones, a veces / el fantasma que habita trae la
música / de
los poetas bailando. / Vienen muertos, vivos / provocan ruidos
cada vez que ellos pasan / ya no puedo con
las grietas, la lluvia que rompe / otra chapa del techo. / Los
hijos llegaron grandes a esta casa / en ella crecieron los libros,
los sueños, las perdidas ya es tiempo / las despedidas
pueden ser alegres / también. / Hace falta amor brazos
proyectos / amor brazos / hace falta amor brazos / hace / falta
2 han deixat la seua empremta:
Un poema molt meteorològic...I amb algun fantasme pel mig!
Bon vespre, Jesús.
El temps així provoca aparició de fantasmes.
Gràcies pel comentari.
Salut i
poesia!
Publica un comentari a l'entrada