 |
| (Nighthawks - Falcons de la nit d'Edward Hopper) |
Algú entra
en un bar, demana una copa.
Cerca
després refugi en una taula
del fons,
espera algú.
Així
succeeix sempre: van entrant a poc a poc,
conjurant
la boira que els cobreix,
disposant
després, al costat de la porta,
els
llibres, els paraigües, totes les seues pertinences.
També la seua
solitud,
la mateixa
que recullen més tard a l’eixida
però encara
més cruel.
Basilio Sánchez
La mirada apacible
Ed. Pre-textos, 1996
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà feta per mi]
Alguien entra en un bar, pide una copa. / Busca luego
refugio en una mesa / del fondo, espera a alguien. // Así sucede siempre: van
entrando despacio, / conjurando la niebla que les cubre, / disponiendo después,
junto a la puerta, / los libros, los paraguas, todas sus pertenencias. // También
su soledad, / la misma que recogen más tarde a la salida / pero aún más cruel.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Que trist deixar i recollir la solitud com si fos un paraigua...
Bon vespre.
Ai, les soledats, que dolentes que són: et deixen desolat fins l'espinada.
Però ni que siguin quatre ratlles que s'escriuen al vespre, quina companyia que fan.
Una abraçada.
Tots tenim les nostres solituds que arrosseguem d'una manera o d'una altra.
La solitud, mala companya de viatge.
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada