(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
l’últim dia de novembre
l’absència del nord em desperta
la por d’un possible vagareig
amb els ulls tancats pinte
en la penombra del pensament
el frec d’una papallona blanca
furtat dels records dels arbres
les aigües es gelen tan ingènues
i per primera vegada
escolte com monòtonament neva
entre dues coincidènciesen la penombra del pensament
el frec d’una papallona blanca
furtat dels records dels arbres
les aigües es gelen tan ingènues
i per primera vegada
escolte com monòtonament neva
[Traducció del romanés de
Pere Bessó]
POEM // ultima zi de noiembrie / absența nordului îmi trezește / teama unei posibile rătăciri / cu
ochii închiși pictez / în
penumbra gândului / atingerea
unui fluture alb / furată din
amintirile copacilor / apele îngheaţă atât de naiv / și
pentru prima dată / ascult cum
ninge monoton / între două
coincidențe
2 han deixat la seua empremta:
Aquesta papallona blanca es el preludi de l'hivern que ja s'acosta amb el seu mantell de neu...
Bon vespre, Jesús.
I que la neu esdevinga aigua!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada