(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
autoretrat-2
Vint-i-quatre de
novembre de dos mil deu.
De bon matí, una
dona es desperta
i pensa en
Amsterdam.
Es vesteix amb
unes sabates negres de taló.
S’ha pintat les
parpelles i els llavis.
Penso en
Amsterdam, em calço els talons
i em pinto les
parpelles amb pólvores de colors.
Sé que l’amor
aprèn a navegar
després del
naufragi.
La perfecció de
la molla
Editorial
Meteora, 2015
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Els pensaments de vegades conflueixen...Quin paisatge urbà més bonic!
Bon vespre, Jesús.
Què fàcil és recordar els llocs visitats i els moments feliços viscuts en ells!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada