EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 24 de novembre del 2017

POEMA AMB DATA (XCVIII): autoretrat-2

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
autoretrat-2

Vint-i-quatre de novembre de dos mil deu.
De bon matí, una dona es desperta
i pensa en Amsterdam.
Es vesteix amb unes sabates negres de taló.
S’ha pintat les parpelles i els llavis.

Penso en Amsterdam, em calço els talons
i em pinto les parpelles amb pólvores de colors.

Sé que l’amor aprèn a navegar
després del naufragi.

Rosa Vilanova
La perfecció de la molla
Editorial Meteora, 2015
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els pensaments de vegades conflueixen...Quin paisatge urbà més bonic!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Què fàcil és recordar els llocs visitats i els moments feliços viscuts en ells!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada