 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
UNA PÈRDUA
És perquè venia de la
nit
que la tarda em captivà.
que la tarda em captivà.
Jo tenia sis anys
i la paret s’incendiava
amb el sol de cap al tard,
i un so greu de campana va allargar-se.
i la paret s’incendiava
amb el sol de cap al tard,
i un so greu de campana va allargar-se.
La porta no ha trobat mai
més
el galze, sovint la sento batre.
el galze, sovint la sento batre.
Lala
Blay
Plec de claror
Edicions Proa, 2005
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un poema delicadament senzill...I una porta que bé se'l mereix!!!
Bon vespre, Jesús.
Les portes sempre obertes per a no amagar la llum.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada