 |
| (Imatge: Kyoshino/Getty) |
una veritat efervescent
que s’apaga de sobte
dins el vidre.
Com la mar calma
en la nit negra
que tanca l’esclat
de l’estiu il·lusori.
El color de les tovalles:
un blanc efímer
de llunes de gotes
de cava i de sang.
A cada aniversari
envelleix un engany.
M. Carme Rafecas
Blanc breu
Ed. Bromera, 2018
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
L'escuma de la mar sempre conserva la seva blancor, sigui de nit sigui de dia...
Bon vespre, Jesús.
Una escuma imperecedera. Sempre hi és observant-nos.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada