(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
POEMA D'AMOR I DE DOLOR
Tot el temps que vam estar junts
fórem com unes bones i útils tisores.
Després de separar-nos vam tornar
a ser dos esmolats ganivets
clavats a la carn del món
cadascú al seu lloc.
Clavats a la carn del món
Ed. Proa, 2001
Més sobre el autor, ací
[Traducció de Manuel Forcano]
3 han deixat la seua empremta:
Ben pensat les estisores també es poden clavar a la carn del món, tot depen de de com es miri aquest poema de doble cara!
Bon vespre.
Un poema molt curt però molt intens.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
El poema i la seva interpretació a vegades també van per separat...
Publica un comentari a l'entrada