(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
TÉ UN PERQUÈ
Si dorm aquell narcís fetiller, té un perquè.
Si el seu bucle en ones es desfà, té un
perquè.
El teu llavi abocava llet, i jo deia:
aquesta dolçor al costat d'aquell saler té un
perquè.
La teva boca és font d'aigua de vida, mes
sota el teu llavi, el forat del teu mentó té
un perquè.
Mil anys visques!, dic, perquè sé de cert
que en el teu arc la sageta de la teua
pestanya té un perquè.
Mal de separació i pena de sofriment t'han
posat malalt,
oh cor, aquest crit teu, aquest lament, té un
perquè.
Pel jardí passà anit el vent dels seus
dominis,
oh flor, el teu vestit esquinçat té un perquè.
Tot i que el dolor de l'amor oculta a la gent
el cor,
aquest plor dels teus ulls, Hafez, té un
perquè.
Hafez Al-Shirazí
Més sobre l'autor, ací
3 han deixat la seua empremta:
Totes les coses per insignificants que siguin, tenen un perquè...
Bon vespre, Jesús.
El perquè és la poesia.
Potser no cal fixar-se en el perquè de les coses. Cal mirar-les tal com són.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada