FAROLAS / FANALS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FAROLAS

  

No dejes que te engañe el espejismo

porque su espectro es sólo barro.

Este fulgor a medio hacer

bendice humilde

la luz de las farolas

una oración

al color tenue

donde

algunos de nosotros existimos.

--–

FANALS

No deixes que t’enganye el miratge

perquè el seu espectre és només fang.

Aquest fulgor a mig fer

beneeix humil

la llum dels fanals

una oració

al color tènue

on

alguns de nosaltres existim.

Rafa Correcher

El nadador nocturno

Ed. Germania, 2014

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

PENSAMENTS PINTATS (XXXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOTA LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT ES POT ESCRIURE EN UNA GOTA DE SANG.

EN UN VERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN UN VERS

En un vers,
hauria pogut sobreviure en un vers.

Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum – absurdament
per notar-li així com transpira.

En un vers – la pell en un únic
vers – trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol·les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.

Alfons Navarret

En blanc

 Caixa de Balears, 2002

Més sobre el autor, ací

[ETERN ESTUPOR,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Etern estupor, tot ha d'ésser inexacte 
tot ho vull inexacte: l'arbitrari 
ordre del record, el demà imprevisible 
com el dibuix dels cossos als llençols 
després d'hores esbandides, quan l'amant 
sota l'amant, l'amant dins l'amant, 
exhaurits, es freguen i es xuclen 
amb xipolleig de sang: país de foc 
i d'innocència. 
Inexacte com el vol 
de la ploma o el cant de l'ocell, 
mudable com foren els déus d'un temps, 
o la mar o els rius proverbials; 
i tanmateix és vida, tot té efecte, 
com la gota de cascall als llavis de l'infant. 

Hilari de Cara

Quadern d'Es Llombards

"Sa Nostra," Caixa de Balears, 1992

Més sobre l'autor, ací i ací

NOMS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NOMS

Dius el mot aigua i endinses els dits

al cor de l’arena. Pronuncies el mot sal

i t’empolsimes amb pebre negre el vapor

del plat. Adéu, i dintre teu demanes

que es faça etern l’instant.

Insistim a posar noms a les coses; elles,

tanmateix, mai no reconeixen allò

que les anomena.

Christelle Enguix

El cor del minotaure

Ed. 3 i 4, 2009

Més sobre l’autora, ací

ADENTRO

(Imatge d'Antton Alberdi, presa d'ací)

las rasgaduras abren
plegarias

ese hilillo de voz
murciélago espantado

insistir
extenuarse adentro

la súplica

el instinto
de soportar contrarios

resolver si los ecos
envolverán el pánico

Lola Andrés

Travesía

Ediciones Contrabando, 2018

Més sobre l'autora, ací

INFORTUNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)

INFORTUNI

Una pàgina que ja era blanca
Enregistra el darrer allau.
A sobre resten les petjades
Dels grups de rescat:
No han aconseguit de trobar
El poema.

Manuel Bellver

Revista Diàfora n. 6

Editada pel Grup Poètic Argila de l'Aire, 1998

Més sobre l'autor, ací

SOM FETS D'HOMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Som fets d'homes,
de les besades i dels plors dels difunts,
d'aquells que miraren aquestes muntanyes
i sentiren que esdevenien misteriosament seues.
Som fets de terra erma i esquerpa,
de suor pobra i de renecs contra la borrascada,
de collites mortes, de misèria antiga.
I hem aprés a arrosar tristeses sobre orcs
i a mallar sargassos per mars embravits.
És cruel el plany del temps entre les roques,
és freda la mirada anciana de la terra.

Silvestre Vilaplana

en Entre mots i versos

Universitat d'Alacant, 2016

Més sobre l'autor, ací i ací

PENSAMENTS PINTATS (XXXIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mai escriurà pensaments profunds aquell que sempre es mou per la superfície del paper.

[NIT]

(Imatge pròpia)

A l'amic Manolo Bellver,

un record de Tres fan centena

nit
té por la nit
la nit ha fet
                espurnes
de la lentitud de
                          l'espai
no és fosc
però sí és tèrbol
metall d'aurores
sense residus vivents
ni mor ni fa pigues

l'animal es cansa
de tant mirar
les hores perdudes
veniu veniu
la casa encantada
              us acull

Miquel de Renzi

Revista Diàfora n. 11

editada pel Grup Poètic Argila de l'Aire, 2002

Més sobre l'autor, ací

TESTIMONI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TESTIMONI

L’embranzida de l’alba,

fràgils vestigis, l’aire.

Traspassar el blau subtil

de la vida més alta.

Tracen, mans del record,

sonors camins fondals

per on, reverdit, creixes

amb llum de melodies.

Com un gest de retorn,

el sol estén un llenç

sobre la pell del món.

Reneixen perfils, formes.

Dempeus, encès d’anhels,

perdura encara el faig

com sopluig del passat

a l’ombra de ponent.

Quan s’adorm la ciutat,

al ràfec de la nit,

tornen d’un altre temps

aigües sense neguit.

Sota el pont vell de Lleida,

un cel banyat d’estiu.

Damunt el còdol nu,

líquens de l’esperança.

Francesc Culleré

Màrius Torres, més enllà del demà

Ed. Meteora, 2016

Més sobre l'autor, ací i ací