 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
En
un vers,
hauria pogut sobreviure en un vers.
Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum – absurdament
per notar-li així com transpira.
En un vers – la pell en un únic
vers – trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol·les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.
hauria pogut sobreviure en un vers.
Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum – absurdament
per notar-li així com transpira.
En un vers – la pell en un únic
vers – trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol·les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.
Alfons Navarret
En blanc
Caixa de Balears, 2002
Més sobre el autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
En un vers...M'agradaria viure embolcallada entre les paraules d'un vers!
Bon diumenge, Jesús.
I de molts poemes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada